IPSIONITZA’T! 2015-16 Nº37

SÈNIOR “A” FEMENÍ

Entrenadors: Rafa San José,  Alberto Maniega i Jordi Casado

Primera Catalana

El bàsquet és el millor esport del món. Sens dubte. Només ell és capaç d’oferir-nos un espectacle tant increïble com el que vam viure dissabte passat. Un partit amb dues pròrrogues i amb tots els ingredients possibles que l’han passat a convertir en inesborrable, inoblidable per tots els que hi érem. Podem assegurar, sense por a equivocar-nos, que estem davant d’un dels partits més memorables jugats mai a Provença i que quedarà gravat, ja per sempre, en el nostre record.

Us posem en antecedents. El nostre sènior “A” femení estrenava enguany la Primera Catalana després del brillant i merescut ascens de la temporada anterior. Després de lluitar durant tot el curs per evitar el descens directe, vam aconseguir eludir-lo però la nostra dotzena posició final durant la lliga regular ens obligava a jugar un play-off al millor de 3 partits per mantenir la categoria. La bona notícia és que disposàvem del factor pista en cas d’haver-se de jugar el tercer encontre que al cap i la fi ha resultat ser determinant. Després de perdre el primer xoc a casa, ens desplaçàvem a Reus amb l’obligació de guanyar i empatar l’eliminatòria. I ho vam aconseguir, portant la sèrie un altre cop a Provença on els dos equips s’ho jugaven tot. Només qui guanyava aquest tercer partit salvava la categoria. Amb aquest escenari, la nostra afició no va fallar. La parròquia ipsiana va omplir el pavelló creant un ambient fantàstic de bàsquet on pràcticament era impossible perdre.

Tot i això les noies dirigides per Rafa San José, Alberto Maniega i Jordi Casado van sortir nervioses i els primers compassos de partit van estar dominats pel Reus Deportiu que anotava des de fora i tancava el primer quart amb un 12-19 pels seus interessos. Poc després i abans d’arribar al descans les nostres ja havien capgirat el marcador gràcies a 3 triples consecutius (28-27). Les visitants recolzades sobretot amb 2 jugadores de molt talent ofensiu tornaven a agafar la davantera arribant a la mitja part amb un curt, però de moment suficient, marge de 3 punts (31-34). Cap dels dos equips abaixava els braços i les del Baix Camp, recolzant-se en una defensa zonal durant pràcticament els 50 minuts que va durar l’encontre ens posava amb serioses dificultats per anotar. Malgrat això arribàvem al quart període amb avantatge un altre cop (42-40) gràcies al nostre treball defensiu deixant al Deportiu en només 6 punts en aquest quart. D’aquesta manera, arribàvem al desenllaç dels 40 minuts amb el partit molt ajustat però quan semblava que el teníem al sac (52-48 a 1:12″), dos triples a la desesperada de les visitants van empatar el xoc de manera imprevista (54-54) per jugar la primera de les dues pròrrogues que ens esperaven. Provença animava com mai abans, encoratjant sempre a les nostres jugadores, però si anteriorment dèiem que teníem el partit molt encarrilat, aquest cop va ser a l’inrevés. Les de Reus es van plantar a falta de 24 segons per a la fi amb un 61-66 al seu favor. La cosa pintava magre perquè a falta de només 9 segons perdíem 63-66 i la possessió era per les del Baix Camp. Una falta ràpida nostre va situar a una de les seves millors jugadores a la línia de tirs lliures a falta de 7 segons per acabar. I llavors va succeir el que fa que aquest esport sigui tant especial. La reusenca va errar els dos llançaments, vam patir per agafar el rebot però la Laura Gómez el va aconseguir palmejar per passar-li a la Núria Mollfulleda que ràpidament li va servir la pilota a la Magda Cusí. El temps s’esmunyia i no en quedava gaire per pensar en res, així que la Magda va agafar la pilota i des de molt lluny (8 metres) va llençar a cistella i… XOOOOF! Cap dins! Provença explotava d’alegria i d’incredulitat perquè empatàvem a 66 i portàvem el partit a la segona i definitiva pròrroga. Els últims 5 minuts també van ser molt emocionants però les ipsianes van gestionar millor les emocions finals davant un rival que no va poder superar el cop dur d’haver de jugar 5 minuts més quan tenien tant a prop la victòria final.

Amb el triomf es van destapar les emocions i l’equip va poder celebrar-ho amb l’afició i obrir el cava per certificar la nostra permanència en una temporada en què tot l’equip ha treballat molt dur. Només ens queda felicitar a les jugadores, a tot el staff tècnic, als coordinadors, a les jugadores del SBF que han ajudat en partits i entrenaments i a totes les persones que han fet possible que el nostre sènior “A” femení hagi pogut mantenir la categoria. Tampoc volem deixar escapar l’ocasió per agrair profundament la feina dels dos delegats de camp: el Jordi i el Gonzalo per fer la seva feina amb tant entusiasme i pel seu suport incondicional, molt valorat per tota la gent del nostre club. Menció apart per l’afició que va omplir Provença. Sempre animant, amb càntics nous i empenyent al nostre sènior “A” femení cap a l’èxit. La comunió entre afició i equip va ser clau per fer-nos amb el triomf.

No ens vam rendir mai. Ni quan havíem perdut el primer partit del play-off a casa ni quan a falta de 24 segons per acabar aquest tercer partit perdíem 61-66. Ens mereixem estar un any més a Primera Catalana! FELICITATS! 

CB IPSI Otto Sylt  -  Reus Deportiu          70  -  74

Reus Deportiu  -  CB IPSI Otto Sylt          45  -  51

CB IPSI Otto Sylt  -  Reus Deportiu          73  -  71

LES PROTAGONISTES

· Magda Cusí: Aquesta jugadora de 25 anys estrenava la samarreta del CB IPSI per primera vegada aquesta temporada. Provinent del CB Roses, ens explica les seves sensacions del partit i del triple històric que va anotar.

Magda Cusí

Magda Cusí, feliç

- Passats uns dies, quin record et queda del partit contra Reus Deportiu? 

Cada vegada que penso en el partit contra el Reus se’m dibuixa un somriure a la cara. Era un partit amb molts nervis, però juntament amb la nostra magnífica afició que no va deixar d’animar ni un moment i el nostre joc, sabíem que si fèiem les coses bé, guanyaríem. I així va ser, tot el treball té la seva recompensa, i la victòria i permanència es va quedar a Provença!

- Com qualificaries el triple de 8 metres que vas anotar i que ens va servir per forçar la segona pròrroga a 2 segons del final? Havies fet alguna cistella semblant o així d’important anteriorment?

El triple de 8 metres no sé com qualificar-lo, la veritat. Una sensació inexplicable, de nervis, d’eufòria i alegria barrejada. Cada vegada que veig el vídeo, al·lucino. M’encanta veure les reaccions de l’afició, veure les cares de felicitat a la banqueta. Tots els jugadors i jugadores de bàsquet somien en fer una cistella així algun dia, i vaig tenir la sort de fer-la jo.

- T’has guanyat a pols la renovació (és broma), però quina idea tens de cara l’any que ve? Hi haurà una segona temporada de Magda Cusí al CB IPSI?

Espero haver-me guanyat la renovació, sí…! je,je. La idea que tinc de l’any que ve és repetir amb aquest equip magnífic de jugadores, on m’ho he passat super bé, i tornar a jugar a primera catalana. Us prometem que no haureu de patir tant.

Ens veiem a les pistes!

· Marta Montori: Ningú tenia previst que la capitana de l’equip (12 temporades defensant la samarreta del sènior “A” femení) jugués dissabte passat. El dolor al seu genoll esquerre era massa fort… Però a mitjans del segon quart es va vestir de curt i va saltar a la pista. Un element més per sumar a l’èpica del partit. Ens ho explica així.

Marta Montori emocionada

Marta Montori emocionada

- Passats uns dies, quin record et queda del partit contra Reus Deportiu?

Passats uns dies encara penso en el partit i se’m posa la pell de gallina. No puc parar de mirar els vídeos del Llangardaix i ensenyar-los a tothom. Un dels millors records basquetbolístics de tota la meva vida, inoblidable! No tinc paraules.

- Amb el partit començat i vestida de carrer (lesionada al genoll), què vas pensar per posar-te la samarreta i sortir a jugar? Com va anar això? Què et va impulsar a prendre aquesta decisió?

No vaig pensar res, simplement tenia ganes de jugar, d’estar a pista. En aquells moments no vaig pensar en el genoll, simplement que volia jugar, posar el meu granet de sorra. M’estava morint de ganes de sortir a la pista.

- Veurem la Monto un any més donant guerra sobre les pistes?

Seguiré donant guerra sobre les pistes i espero poder seguir fins que el cos m’aguanti!

Agrair enormement a tot el club per estar animant-nos i deixar-se la pell fora pista; sense ells i elles la victòria no hagués estat possible. MOLT GRANS!

· Rafa San José: Aquest jove entrenador navarrès ha complert la seva tercera temporada al capdavant de l’equip. Ajudat per Alberto Maniega i aquest any també per Jordi Casado ha aconseguit conduir a les nostres a Primera Catalana, ascendint de forma brillant el curs passat i mantenint la categoria enguany. Aquestes són les seves sensacions.

Sènior "A" femení

Sènior “A” femení

- Passats uns dies, quin record tens del partit contra Reus Deportiu?

Aun lo estoy disfrutando, fue algo épico, dramático e inolvidable por todo lo que había en juego y cómo se desarrolló. Cuando pasen los días quedará en el recuerdo como uno de los partidos más emocionantes jamás vividos en esa pista y el que más sin duda de mi trayectoria en el mundo del básquet. Me gustaría que se recordará a este grupo como el primero en la historia reciente del club que consigue jugar 2 temporadas seguidas en primera catalana, TODO UN ÉXITO!

- Com valores el paper de l’afició durant el partit? Havies viscut un ambient així en un partit tant important?

Sin desmerecer el esfuerzo brutal del equipo en los 3 partidos de la serie y tal y como estaba el partido, sin la afición jamás hubiera sido posible, gracias a ellos no nos rendimos cuando peor pintaban las cosas y fueron claves en las últimas posesiones del rival. Sin duda jugar partidos con este apoyo es más fácil para nosotros y desde estas lineas quiero agradecer al Club por la movilización y a todos los asistentes por hacer de aquel día una tarde mágica. GRACIAS.


- Ha estat el teu tercer any dirigint el nostre primer equip femení. Veurem el Rafa una quarta temporada entre nosaltres?

Después de 3 años creciendo en lo personal y en lo deportivo, con el ascenso y la permanencia de la categoría, pienso que son todo pasos hacia adelante y sobre todo creo que nos quedan más por lograr. El club me ha dado siempre el apoyo en todo, las jugadoras responden con ilusión ambición y ganas y pienso que la próxima temporada y ojalá sea así, debe ser la de la consolidación en esta exigente categoría. Es por ese motivo que tengo ganas, ilusión y ambición por seguir creciendo y llevar al equipo lo más arriba que se pueda. Ahora toca planificar, valorar y corregir los defectos y a disfrutar del descanso con la sensación del trabajo bien hecho.
Gracias al club, a Querol por su apoyo, Anna y Alberto por su ayuda en los entrenos, a todas las jugadoras del sub21 y Sbf y sobre todo a mi staff, Koke, Cris y Alberto y a las protagonistas de esta película, las mejores jugadoras en la historia reciente del club…

FELIZ VERANO! Nos vemos la temporada que viene!!

LLANGARDAIX DE LA SETMANA

El llangardaix de la setmana és…

SÈNIOR “A” FEMENÍ

Permanència a Primera Catalana!

Es fa impossible destacar a cap jugadora del sènior “A” femení per sobre de les altres. El partit va ser tant èpic i va tenir moments tant màgics que seria injust destacar a alguna d’elles per sobre de les altres. La Marta Montori va jugar lesionada del seu genoll (es va vestir de curt al segon quart per posar el seu granet de sorra), la Sònia Rius (màxima anotadora del matx amb 19 punts) ho va fer amb la cella embenada i una cinta al cap de protecció (ferides de guerra del segon partit), la Laura Gómez va imposar la seva llei sota les anelles capturant més de 30 rebots, la Marta Corbella va anotar cistelles claus al final del partit, la Laura Gonzàlez i la Núria Molfulleda van aportar els triples, la Urgell Garreta la seva entrega sense condicions, la Inés Martín uns bons minuts de qualitat, la Jana Jori (doblant del sènior “B”) la seva predisposició a ajudar l’equip i com ja hem explicat la Magda Cusí, entre moltes d’altres coses, va clavar el famós triple quan ningú donava un duro per nosaltres. Sarah Blum, lesionada, no va parar d’animar des de la banqueta. També volem fer una menció a Ana MedinaLaura Tiffon Aina Gelabert que van començar la temporada però que per diferents motius no l’han acabada. Totes elles junt amb el treball infatigable de tot l’staff tècnic encapçalat per Rafa San José i ben ajudat per Alberto Maniega, Jordi Casado i Cristina Murt i l’ajuda de les jugadores del sènior “B” i sots-21 han fet possible que el CB IPSI torni a competir l’any que ve a Primera Catalana! Ara toca descansar i a gaudir de la feina feta! Felicitats!

I els nostres col·laboradors:

CBIPSI

IPSIONITZA’T!